Edificis emblemàtics de la vil·la de Piera.

divendres, 31 de gener de 2014

Torre Viuda Sabaté II


Els compartiments interiors i revestiments de la Torre Viuda Sabaté són els següents:
La vivenda consta d’un subterrani, primer pis, segon pis i traster. En total hi deurien haver de 7 a 9 dormitoris. Tot i que avui en dia, deu tenir unes 20 habitacions, pel fet de ser una residencia d’avis (Residencia d’avis “La Torreta” ).
En aquest cas, la casa avui dia presenta uns envans de maó, però segons fonts visuals cercades, es pot intuir que les parets originals de separació dels espais eren de guix i canyes  de dimensions molt primes.

Les bigues i sostres eren principalment de fusta.



Els revestiments que es van fer a la casa  tan paviments com en paraments i sostres són enrajolats ceràmics a manera de mosaic decorat floral o estrelles. Actualment no es pot apreciar perquè en la restauració no va ser possible conservar ni rajoles ni decoració ni acabats. La casa viuda Sabaté va patir les conseqüències del vandalisme i el seu deteriorament va ser immediat.
L’edifici el formen principalment tres cossos perpendiculars a una escalinata principal en el primer pis que arriba al segon pis el qual sembla que hi deurien haver les cambres de la família. A més a més, a la part superior existia un traster.
Caldria destacar l’escala de marbre que connectava la planta baixa amb el primer pis, la barana estava decorada i els pilars eren de marbre amb arcs i escuts de Piera.
Adjacent a l’edifici hi havia un altre que era destinat al servei, és a dir els masovers.
Hi havia una part important de la casa que era destinada a la recepció: rebedor, sala de festes, sala de música, despatx, oficina, menjador i la sala de té.
En aquells moments, com ja s’ha fet referència, disposava de 7 a 9 dormitoris, incloent-hi els del servei, dos vestidors, dos banys, un lavabo, un wc, i naturalment la cuina, una habitació per als nens i les típiques galeries. De totes maneres, actualment és una residència reformada que ha adaptat i distribuït els espais per els residents d’avançada edat.

La Torre viuda Sabaté, actualment es troba en un estat impecable. Està totalment renovada i adaptada a funcionar com a residència d’avis des de fa ben bé sis anys. L’edifici va ser llogat per l’ajuntament de Piera a una entitat privada que s’encarrega del manteniment i conservació de l’habitatge. 

dijous, 9 de gener de 2014

Torre Viuda Sabaté

La Torre Vda. Sabaté es troba situada una zona residencial tranquil·la envoltada d’espais enjardinats del terme municipal de Piera, des de la qual es domina el casc de Piera, està ubicada al costat de la carretera principal venint des de Martorell (Carretera B-224).
La Torre Vda. Sabaté és considerada modernista, tot i que no era del tot aquest estil, si bé hi ha una semblança. És la varietat i expressió artística de cada arquitecte el que fa predominar un estil o d’un altre. En aquest cas l’arquitecte Josep Ros i Ros, era modernista principalment, però en aquesta torre hi va haver algún que altre detall del corrent noucentista que la diferenciaven del corrent anterior.
Va ser construïda el 15 de novembre de 1917. Me endavant, al 1984, es va cedir l’edifici, ja en runes, a l’Ajuntament de Piera, amb la intenció de realitzar una escola taller per així rehabilitar la casa.
Cal destacar, que una arquitectura ben construïda donava goig i segurament donaria satisfacció a la burgesia que la construí, és a dir que un cop rehabilitada passaria a ser patrimoni arquitectònic del municipi.
En l’etapa noucentista, per que fa al sistema de construcció, els materials i els fonaments seguien sent la calça de formigó i la volta catalana. Donat que la data de l’ inici de la construcció és a principis del noucentisme no s’utilitzà armadura en la cimentació, però sí calces de ciment i pedra amb murs de suficient amplada a les bases per la sustentació dels dos pisos i l’altell.


L’estructura de la casa viuda Sabaté és de maó, ciment i fusta. Fonamentalment les parets mestres de maó, d’uns 0,15 metres en els patis laterals i de 0,30 metres en els patis centrals i la façana posterior. Bigues de ferro laminat i una terrassa amb un sostre mort.
La fonamentació de l’edifici seria de sabates de dimensions considerables.

D’altra banda, en els murs de tancament es poden apreciar quatre façanes principalment, tot i que es podria dir que la casa presenta petites façanes dins de cada una d’elles, com pot ser els sobresortiments de les glorietes o les terrasses que sobresurten del segon pis.
En un inici aquesta vivenda va ser construïda amb pedra, tova i maó a les parets, amb un arrebossat llis. Tot i que amb les reformes posteriors alguna part de l’edifici ha estat tancada com pot ser el petit porxo que hi havia en una banda de les façanes posteriors. Aleshores per tal de reforçar allò que estava en runes es pot veure com es va fer un ús abundant del maó.
Les finestres, en aquella època de principis del noucentisme i finals del modernisme, va aparèixer l’element de les persianes de fusta i es van deixar de banda els porticons. Tanmateix, aquestes finestres tenen una mida considerable a les façanes on donava el sol, és a dir a l’est.

La coberta inclinada és de teules ceràmiques amb la seves bigues de fusta de es deixen entreveure en el ràfec de la coberta.

dimarts, 24 de desembre de 2013

Castell de Piera


En la zona del casc antic de Piera, a la vora de l’església Santa Maria, es trobaria el Castell de la vil·la. El castell de Jaume I està dins l’àmbit d’arquitectura militar, datat de mitjans del segle X. Es troba en zona elevada formant un recinte emmurallat. La muralla amb els seus particulars merlets i contraforts, envolta el castell i part de l’església. En aquesta construcció medieval es va emprar l’aparell de maçoneria de pedra, referent a un paredat rústic format per pedres de geometria irregular i junta de morter ampla. El castell és de planta rectangular amb una significant torre d’homenatge quadrada. La seva estructura estaria formada per tres nivells: la sala d’armes i masoveria, la planta noble i les golfes. Pel que fa les obertures de la construcció, s’observen una gran varietat d’estils. En primer instant són notòries les espitlleres al llarg de la torre principal. A més a més, s’aprecien en la franja inferior de l’edificació vans d’estil tardogòtic amb arc trevolat i conopial. Cadascún del finestrals es dotat d’uns específics detalls, en els quals es veuen unes representacions facials a la ramificació inferior dels arcs.